Rice and beans

Roger Compte del bloc Amb Compte ens proposa aquesta recepta sencilla i bona. Una campanya a la que val la pena ajudar a promocionar: el Gran Recapte d’Aliments. Els dies 30 i 1 de novembre pots donar aliments per ajudar a les persones més necessitades. Demanen”llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix” en concret, però pots trobar tots els detalls i els llocs on pots fer la donació a la seva web. En resum: costa poc comprar una bossa de llegums secs o una llauna de sardines i donar-la al mateix supermercat i en canvi ajudaràs a gent necessitada, que per desgràcia cada cop són més.

Com ja vam fer l’any passat, uns quants blogs de cuina vam acordar fer aquesta promoció de la campanya amb l’excusa de fer un text nou afegint alguna recepta amb un dels aliments que es demanen. Jo en pujo una que tenia pendent i que a més ajunta dos dels grans aliments bàsics del món: llegums secs i arròs. Fa cosa d’un mes vaig estar a Costa Rica i la combinació entre arròs i frijoles és un pilar bàsic (com als països del voltant) de la seva gastronomia. El plat nacional és el gallo pinto, que els combina, però em va agradar més la versió de la Costa Rica negra i caribenya. Així doncs explico com fer el “Rice and beans” que es prepara a Puerto Viejo, concretament el de la Soda Elizabeth, que em va agradar i els hi vaig preguntar com el feien.

Per fer-lo, necessitareu:

- llet de coco

- frijoles

- arròs

- ceba

- farigola

- chile panameño

- oli, sal, mantega

Fem els frijoles en la llet de coco (important, que en sobri, perquè després aquí també hi courem l’arròs). Suposo que dependrà del tipus, però els que he posat jo (comprat allà a Costa Rica) han tardat gairebé hora i mitja fins que tenien el punt tou necessari).

Un cop els frijoles estiguin tous, li afegim la ceba tallada, un polsim de farigola, el xile panameño, l’arròs, sal, oli, una mica de mantega i ho tenim al foc el quartet d’hora més o menys que demanarà l’arròs… i ja està. Sorprenentment gustós!

Nota: jo no li he posat chile panameño, que no tinc clar on trobar-lo. A nivell d’aspecte és semblant al chile habanero mexicà, però dubto si són semblants a nivell de picantor. En tot cas es posa al plat no per buscar-ne la picantor sinó el gust. S’hi posa sencer, sense picar-lo. I un cop cuit tot, se’n retira i no es posa al plat.

Pot ser una bona opció de carmanyola per la feina: això per acompanyar una mica de pollastre o de peix.